E-learning

Què és l'e-learning?

L'e-learning és l'aprenentatge que es porta a terme mitjançant les noves tecnologies de la informació, bàsicament la connexió a internet. Aquesta forma d'aprenentatge permet realitzar l'activitat on-line, sense necessitat de desplaçament a cap centre de formació per seguir les sessions.

Cada vegada són més els cursos que es poden realitzar a través d'aquesta modalitat. Poc a poc també va augmentant l'oferta formativa on-line dirigida als voluntaris i al món de l'associacionisme en general.

La seva implantació amplia la possibilitat de realitzar formació per part de les persones que tenen menys disponibilitat o dificultat per seguir un curs de formació més tradicional (alumnes amb problemes auditius, amb dificultats de mobilitat...).

S'ha de tenir en compte però que és un tipus d'aprenentatge que necessita unes condicions prèvies per part dels alumnes, no només en quant a disposar d'uns determinats recursos sinó també de capacitació per a fer-los servir.

 

Reflexió:

Penso que l'universitat d'alguna manera anima a que els professors les utilitzen i per altra banda els exigeixen la presencia i firma analògica dels professors a les aules i accions tutorials. Fan molta publicitat de cara a l'exterior de que els seus docents sí fan e-learning, però quan realment aquest ho fan, els recorden que són docents d'una universitat presencial. Són molt ostentosos en invertir recursos econòmics i humans per a senyalar que la seva universitat està a la moda de l'e-learning, i molt precaris en explotar les possibilitats que la tecnologia permet. Es queden satisfets exclusivament amb que els seus professors pugin a la Web els programes de l'assignatura i alguna presentació col·lectiva que utilitzin i això ho he pogut observar en aquests quatre anys de carrera.

Es necessari tenir docents que es desenvolupin en la societat del coneixement i juguin amb la creativitat, innovació si volem incorporar l'e-learning a l'universitat. L'universitat presencial o virtual ha de ser de qualitat i adaptada als temps actuals.

Els Mitjans Audiovisuals! La cultura de la imatge!

La Nostra societat es bombardejada diàriament pels medis de comunicació visual, els anuncis a la televisió que emeten ambas parts, lo visual i lo auditiu, als ordinadors, la música, etc. L'educador/ra pot aprofitar aquests recursos per fer les classes més atractives. Moltes vegades utilitzant els medis audiovisuals els educadors/es podem transmetre la mateixa informació que sense aquests recursos i la percepció dels alumnes serà diferent.

El proces d'ensenyament- aprenentatge s'aconsegueix més fàcilment, ja que motives als discents amb coses novedosses que ells estan disposats a desenvolupar. Les imatges permeten un aprenentatge més significatiu, un vocabulari que es més fàcil que aprenguin si ho relacionen amb una imatge, una definició la poden aprendre si una imatge els transporta aquest moment en el que el van aprendre.

El problema dels mitjans de comunicació es un problema d' interrelació que ha d'encarar la societat en concret l educativa, ja que en el món en que vivim prima la cultura de la imatge.

La major part de les comunicacions que rebem són imatges, per tant es molt important conèixer, interpretar-la, desmitificar-la, fabricar-la i desemmascarar-la la imatge.

Això suposa un esforç que tots/es els que tenim que veure amb el món de l'educació hem de fer. Hem d'aconseguir donar eines per preparar als nostres discents per enfrontar-se amb la imatge, perquè no siguin persones fàcils de manipular.

Si unim lo visual i lo verbal, hi ham més possibilitats de que els nostres discents processin millor la informació i que a més aprenguin a ser autònoms per a un futur en el que necessiten analitzar imatges, i sobre tot treballar amb elles, dissenyar-les i utilitzar-les a l'aula.

Llibre digital Vs. Llibre de text

Per una banda tenim els llibres de text, els de tota la vida, amb els que l'educació ha treballat fins avui dia. Per altre també hi ha els llibres digitals; considerats nova tecnologia, els que es llegeixen als ordinadors, amb Internet, i els que l'educació procura adaptar-se a corre cuita mentre la societat debat si són millors o pitjors.

Un llibre de text, encara que sigui digital, no és innovador si s'utilitza com sempre. Si amb la pissarra digital fem el mateix ús que amb la pissarra verda, no innovem.

Penso que molts cops amb grups de 30 alumnes per classe és impossible de plantejar-se algunes activitats, per tant l'únic que funciona és el mètode tradicional amb els llibres de text, que és més còmode..

A continuació una taula on es comparen els pro i contres dels llibres de text versus els llibres digitals.

	Llibre text	Llibres digitals
AVANTATGES	·       Vessant romàntica del llibre de tota la vida (com passar les pàgines de paper amb les mans, tocar portada..) ·       El pots consultar en qualsevol      lloc. ·       La vista no se'n recent tant	·       Moltes il·lustracions i vídeos ·       Molta interacció ·       Possibilitat d'ampliació d'informació      gràcies a altres ·       publicacions en la xarxa ·       Més ràpid
INCONVENIENTS	·       Limitació d'informació immediata ·       Lentitud en la recerca ·       No existeix interacció	·       Ordinador i connexió a Internet ·       Són més cars (pressupost inicial) ·       Facilita la pirateria (com la música o el cinema) ·       Cansa més la vista (mirar sempre una pantalla)

El valor afegit del llibre digital és principalment la interacció que ofereix en els seus continguts que ajuden a mantenir l'interès del lector. D'altra banda, els suports tecnològics que existeixen al mercat per a llegir els llibres digitals ofereixen la possibilitat d'introduir-hi centenars de llibres i això, facilita l’emmagatzematge i el seu transport (i, així, descarregar una mica les motxilles dels infants que van carregats de llibres de text). D'altra banda, ofereix una disponibilitat immediata i gran accessibilitat de la informació: sense moure’t de casa pots tenir-los al teu abast, doncs es poden descarregar d’Internet a qualsevol hora i en qualsevol moment.

També suposa un estalvi de  important per les famílies, ja que els llibres de text que s’havien de canviar cada any, amb els digitals per uns 20 euros podran accedir als llibres digitals. Per tant és un guany pel que fa a l’economia familiar.

Com a conclusions, m'agradaria afegir que llibres digitals i ordinadors a l'aula sí, però sempre i quan s'acompanyi de la metodologia adequada. No fer-los servir perquè sí i prou. Si el llibre digital és com el de paper, no servirà per res.

El llibre de text digital per sí sol no fomenta el treball col·laboratiu, la responsabilitat del canvi de metodologia serà nostre. Cal formació, cal temps per adaptar, com hem d'afrontar una classe d'aquest tipus. És un procés que necessita el seu temps. També costarà tocar la feina feta, ja que estem acostumats a veure i tocar els dossiers.

Com a educadora social el punt que hem preocupa més és les possibles diferencies que pugui generar respecte l'alumnat, ja que generarà diferències entre l'alumnat que podrà continuar treballant a casa i el que no.

Codis QR i Realitat Augmentada en Educació

L’últim dia de classe en Josep Maria Silva ens va presentar una proposta molt interessant de com utilitzar els codis QR i la realitat Augmentada en educació, va mostrar-nos diferents experiències socioeducatives portades a terme a escoles aprofitant les potencialitats d’aquestes noves tecnologies.

Què és un codi QR?

Son les sigles de resposta ràpida, codis de resposta ràpida. Es pot llegir amb un cel·lular. Això es va crear a l’any 1994. El Codi QR és un dels més populars tipus de codis de barres bidimensionals. Va ser dissenyat per permetre als seus continguts ser descodificat a alta velocitat. El codi QR es detecta com una imatge digital bidimensional per un sensor d'imatge i després s'analitza digitalment per un processador programat. Els processadors localitzen les tres peces distintives a les cantonades de la imatge i normalitza la imatge a mida, orientació i angle de visió. Els punts petits es converteixen en nombres binaris. La validesa del codi queda controlada amb un codi de correcció d'errors.

Quines possibilitats té? Al QR cap molta més informació (es pot ficar un text, vcard (targeta de visita)(contacte de mòbil), MCARD (missatge multimèdia on pot haver-hi un vídeo), VCAL (agenda nota al calendari), SMS, trucada telefònica, URL (tot el que hi ha darrere d'una pagina web la puc fer accessible a traves del mòbil sense teclejar-lo, E-Mail, Google place (la ubicació de la institució amb informació.....) El codi QR cada zona té unes característiques especials, el mòbil busca els 3 punts principals

Una de les utilitzacions més importants són les URL (puc incorporar: àudio, vídeo, pagina web, imatge

Com generar un codi QR? http://www.codigos-qr.com/generador-de-codigos-qr/

Aplicacions educatives dels codis QR

El Centre d'Educació Especial Verge de la Cinta de Tortosa ens presenta algunes de les activitats que l'alumnat realitza amb els codis QR: classificació de les plantes, revista digital, jocs multimèdia...

Per veure l'experiència clica l'enllaç

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=62281

Reflexió: Perquè es innovador aquest projecte?

Considero que és una bona eina per tal de donar conèixer el QR i tot el que trobem al seu darrere. Trobo innovador que la creació hagi estat feta per infants, això fa que ells mateixos li donin més sentit i més importància ha allò que han creat i no es percebi únicament com una feina feta per l'escola i prou. Bona proposta d'eina d'educació informal, ja que qualsevol ciutadà de Rubí pot descobrir un fet històric que va passar fa 50 anys al seu municipi: la Riuada del 62 etc.

Crec que és un bon recurs per tot el que ha suposat, ja que no únicament s'ha creat un QR sinó que hi hagut una creació i una adquisició de coneixements a darrere importants.

Aquest projecte ha permès que els alumnes coneguin l'historia dels carrers del seu poble d'una forma molt dinàmica i divertida i no tat sols com a transmissora de coneixements. Treballen les TIC de forma innovadora i significativa. Aquest projecte es un clar exemple de bones pràctiques de com fer servir i aprofitar les TIC a les aules, ja que fa als alumnes els propis productors dels seus aprenentatges i això fa que els alumnes estiguin més motivats i per tant que l'aprenentatge sigui assolit més fàcilment.


La Realitat Augmentada

La realitat augmentada (RA) és el terme per a definir una visió directa o indirecta d'un entorn físic en el món real, els elements del qual es combinen amb elements virtuals per a la creació d'una realitat mixta a temps real.

Consisteix en un conjunt de dispositius que afegeixen informació virtual a la informació física ja existent. Aquesta és la principal diferència amb la Realitat Virtual ja que no substitueix la realitat física, sinó que agefeix un entorn fictici (per exemple, dades informàtiques) al món real. Amb l'ajuda de la tecnologia (per exemple, afegint la visió per ordinador i el reconeixement d'objectes) la informació del món real que envolta l’usuari es converteix en interactiva i manipulable. La informació digital sobre l’entorn i els objectes pot ser superposada al món real.

La Realitat Augmentada ofereix infinitat de noves possibilitats d'interacció que fan que estigui present en molts i diversos àmbits com són l'arquitectura, l'entreteniment, l'educació, l'art, la medicina o les comunitats virtuals.

Projectes educatius: Actualment la majoria d'aplicacions de Realitat Augmentada per a projectes educatius es fan servir en museus, exhibicions, parcs d'atraccions temàtics... ja que el seu cost encara no és prou baix perquè puguin ser emprades en l'àmbit domèstic. Aquests llocs aprofiten les connexions wireless per mostrar informació sobre objectes o llocs, així com imatges virtuals com per exemple ruïnes reconstruïdes o paisatges tal com eren en el passat.

Penso que aquests recursos tecnològics són molt útils i pràctics a més de  no ser gaire complicats d'utilitzar, però tot i així, penso que no s'ha de caure en l'error de pensar que ho poden abastar i solucionar tot. Quelcom negatiu que destacaria és que, tot i que la majoria de la població sí que ho faci, no tothom hi pot accedir. Per últim dir que, pel que hem vist, fins el moment, es centra molt en l'educació formal i penso que caldria aplicar-ho també en àmbits  no formals.

Clica a l'enllaç per informar-te de què és la realitat aumgmentada i els projectes que es porten a terme aprofitant aquesta aplicación:

http://qrarensenyament.blogspot.com.es/

Reflexió sobre el Projecte Educat 2.0

Amb el projecte EduCAT 2.0 els ordinadors es queden a l'escola i es reforça l'ensenyament amb pissarra digital. 

Els ordinadors e Internet són eines que revolucionen el sistema educatiu, el mètode d'aprenentatge. Però el EduCAT 2.0 penso que més aviat es un retrocés al model tradicional, ja que aposta un altre cop per l'ensenyament.

Les pissarres digitals i els ordinadors a les aules son transformadores només en mans innovadores; sino perpetuen el model caducat només que amb un cost més elevat. La innovació no es pot deixar a la seva sort, s'ha de tenir una estratègia i dotar de recursos per a poder dur-la a terme i això el EduCAT 2.0 no ho contempla.

Els ordinadors e Internet son eines transformadores perquè trenquen la barrera entre l'educació formal i la no formal. Trenquen amb la idea de que el coneixement només es troba a l'escola o el té l'educador/ra, creant xarxes d'aprenentatge.

Si amb aquest projecte l'ordinador es queda a l'escola, la desigualtat entre qui té ordenador a casa i qui no es brutal. Estan creant més desigualtats socials. A part si l'ordinador es queda a casa aquelles famílies que no tenen ordinador a la llar tindran més possibilitats de ser analfabets digitals.

Si hi ha recursos per dur a terme el projecte, que els ordinadors no es quedin al centre, ja que es donar un pas enrere al 1x1. Tornem enrere perquè amb els mateixos recursos hi haurà un increment de la desigualtat econòmica de les famílies.

El que cal es invertir menys en infraestructures i concentrar-se en la transformació de la metodologia.

Imatge sobre les TIC

Aquesta imatge simbolitza com les noves tecnologies són presents a la nostra vida quotidiana. Les eines multimèdia es poden utilitzar en diversos contextos, no tant sols a l'escola. Les noves tecnologies ven utilitzades afavoreixen espais d'aprenentatges més globals i enriquidors.

Com a educadors/es hem de fer un us critic de les tecnologies perquè realment siguin una eina que ens ajudi a assolir objectius.

L'esquema mostra (els diferents mètodes d'ensenyament) com passem d'un sistema tradicional, on l'educador/ra fa la classe mitjançant el llibre de text a una línia de treball més innovadora, ja que barreja els vells recursos amb els nous (fusió de lo tècnic amb lo tradicional). On els discents, educadors/es obtenen informació a través de les TIC.

Aquest nou model potencia més les capacitats dels alumnes, però no deixa de banda els mètodes tradicionals. Aporta innovació i dinàmica al procés d'ensenyament aprenentatge, a la imatge això s'il·lustra molt bé amb la distribució dels alumnes, quan seuen en cercle estan fugint de la filera convencional del model tradicional. Aquesta distribució fomenta el treball col·laboratiu.


També observem que els recursos materials es poden utilitzar a altres espais i també generar espais d'aprenentatge. 

Anàlisi experiència "Becquer en versión radiofonica"

Amb l'ajuda de l'editor de so Audacity, els alumnes de 4rt d'ESO preparen i desenvolupen en grups col·laboratius una llegenda de Bécquer llegida prèviament. A més creen un Blog, Bécquer en versió radiofònica, on pengen els textos i versions sonores.

En aquest blog d'un institut de Barcelona es pot llegir i escoltar "las leyendas de Becquer". L'experiència educativa de creació d'un programa radiofònic es mostra en aquesta presentació de SlideShare.

Aquesta experiència es un exemple de bones pràctiques, ja que els discent fan un ús de les TIC innovador i creatiu que trenca amb els models més reproductius perquè es promou un aprenentatge significatiu i a sobre té repercussió fora de l'escola.

Penso que introdueix les tecnologies a l'aula amb una finalitat reflexiva i per tant integra le TIC al currículum i es transformadora. Com a educadors/es socials ens hem d'atrevir a innovar a promoure les Tic i a utilitzar-les com a recurs pera aconseguir de manera més innovadores les nostres fites.